Construyendo puentes levadizos (1) “Cada caso es diferente”

Les famílies acollidores coneixem molt bé la nostra pròpia experiència, però tenim un gran desconeixement dels acolliments duts a terme per la majoria de famílies físicament properes.

Per descomptat, les experiències de les famílies d’altres comunitats son, gairebé, extraterrestres, i més tenint en compte que la total Transferència de les Competències en matèria de Protecció de Menors fa que cada territori tingui o pugui tenir models diferents, que no deixem permeabilitzar, no fos cas que perdem la nostra «singularitat», millor o pitjor.

Penso, també, que una cosa es parlar sobre l’experiència, a peu dret o assegut en una taula, que està bé, molt bé, però una altra es el treball de introspecció que permet l’intimitat de l’escriptura, des de la solitud amb la teva pròpia idea del’acolliment i el seu aprofundiment.
Casualment, durant la celebració de la VIII Encuentro Estatal de Acogimiento Familiar, celebrat a Pamplona el passat mes d’octubre, els ponents de la Taula Rodona (Buenas Pràcticas en AcogimientoFamiliar a Futuro) van animar a les famílies a relatar per escrit les seves experiències, per, entre tots, anar dibuixant la realitat dels acolliments, tan diversa com diversos son els acollidors, i els acollits i les seves famílies.

Javier Romeu, participant d’aquesta taula rodona, ha prés la iniciativa des del seu blog : Diseñando pasados, Recordando futuros. https://disparefuturo.wordpress.com/.

Sense perjudici d’altres iniciatives, convido a les famílies acollidores seguidores d’aquest blog a participar-hi: escrivint els vostre relat, convidant a d’altres famílies a fer-ho… o, tant sols, llegint els relats que aniran apareixent i que jo em comprometo a donar-lis difusió a través del meu blog.
El primer relat correspon a una família acollidora de Castilla- León que explica la seva relació amb la família biològica en tres acolliments diferents.

En Javier Romeu ens vol dir, que em corregeixi si m’equivoco, que les bones pràctiques no sorgiran dels protocols, sinó de les experiències positives viscudes per tots els protagonistes.

Permeabilitzem la pell!

Diseñando pasados Recordando futuros

Pincha aquí si quieres saber de qué va esta serie. Los autores del texto figuran al final del mismo.

Puente I

puente 6

Mi mayor miedo en el primer acogimiento que realizamos, en 2012, era encontrarnos con la madre de la niña que venía a vivir con nosotros. Vivíamos a menos de cinco minutos e, inevitablemente antes o después, iba a ocurrir cruzarnos por la calle, en alguna tienda o en el parque.

Además estaba el tema del Punto de Encuentro que, en principio está pensando para que ambas familias no nos “crucemos” pero que, en la práctica, termina por ser imposible (este tema de los Puntos de Encuentro da para otro tema entero). Por no mencionar el hecho de que la abuela materna vivía enfrente del colegio, por lo que ella y la madre estaban allí todas las mañanas a las 8:50 hs, asomadas a la ventana a ver con…

View original post 1.627 more words

Anuncis

Recordant a LadyBird

La entrada anterior m'ha portat a revisionar la pel.lícula anglesa "Ladybird, Ladybird", estrenada l'any 1994 i dirigida per Ken Loach, reconegut cineasta social que denuncia en els seus films la opressió i la marginació dels desafavorits.  Els seus films obliguen a mirar i a sentir-se responsable del que es veu. Basada en fets reals, narra l'historia … Continua la lectura de Recordant a LadyBird

Per què es tan difícil la reunificació familiar?

(Versión en castellano (español) al final de la entrada) Tots els que de una manera o altre estem implicats en l'Acolliment Familiar (AF), com a mesura de protecció d'un infant declarat en situació de desemparament, tenim clar, a nivell teòric, que el objectiu de la mesura es preservar el desenvolupament integral del menor mentre la … Continua la lectura de Per què es tan difícil la reunificació familiar?

Acolliment i adopció: oferiments o demandes.

Les noticies aparegudes en els medis de comunicació en relació a l'acolliment familiar i de l'adopció, com a mesures de protecció d'infants declarats en situació de desemparament, poden confondre a la opinió publica i pervertir el sentit d'una o altra mesura. Una vegada obtinguda la meva idoneïtat com a persona acollidora, vaig fer dues coses: … Continua la lectura de Acolliment i adopció: oferiments o demandes.

Mare del seu primer fill, jove, estrangera i pobre.

Aquest es el perfil social majoritari de les mares a a les que se'ls hi ha retirat el nadó, que es descriu en el document de reflexió elaborat per el Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, comentat en l'entrada anterior d'aquest blog.PRIMUM NON NOCERE………………………………………………… El primer es no fer mal Els principals motius de … Continua la lectura de Mare del seu primer fill, jove, estrangera i pobre.

PRIMUM NON NOCERE………………………………………………… El primer es no fer mal

Un principi ètic essencial  en l'acció social es el de la no maleficència, el de no fer mal, es a dir: que el balanç de l'actuació (mèdica, educativa, protecció) sigui netament positiu per la persona objecte de la actuació. Recentment el Comitè d'Ètica dels Serveis Socials de Catalunya, amb aquest principi ètic de rerefons, ha elaborat … Continua la lectura de PRIMUM NON NOCERE………………………………………………… El primer es no fer mal

PADRINS. Recuperar e incorporar la figura dels Padrins en els Acolliments Familiars

El nom que donem a les coses, el títols que atorguem a les persones, va més enllà de poder-les nomenar : el seu significat descriu la funció i ajuda a assumir-la. Els padrins son una figura institucional en el ritual catòlic del bateig. En aquell moment adquireixen una serie de compromisos morals vers l'infant i … Continua la lectura de PADRINS. Recuperar e incorporar la figura dels Padrins en els Acolliments Familiars

Les resolucions del Síndic de Greuges a les queixes presentades per l’allargament dels acolliments d’urgència.

Davant dels casos d'allargament indegut dels acolliments d'urgència i diagnòstic, que contribueix a enfortir el vincle entre el acollidors i els infants acollits, les famílies veuen sobrepassat el seu oferiment i han de fer front a dificultats emocionals pròpies i de l'infant, que pateix una vivència d'abandonament dels seus referents. El dilema moral que comporta … Continua la lectura de Les resolucions del Síndic de Greuges a les queixes presentades per l’allargament dels acolliments d’urgència.