El fil trencat.

El hilo roto. (Traducción al castellano a continuación)Per acabar o tal vegada per continuar explorant , després de comentar en /l'anterior entrada la autobiografia del dibuixant nord-americà J. Callahan  (1951-2010) per tal d'il·lustrar el sentiment de pèrdua ambigua que pot provocar el fet d'haver estat abandonat per una mare existent i posteriorment adoptat,  m'apropo en aquesta … Continua la lectura de El fil trencat.

Me n’havia oblidat!

( Se me había olvidado!     Traducción al castellano a continuación) Hem d'entendre l'adopció com una pèrdua ambigua. Recullo aquesta frase del psicòleg David Brodzinsky, expert en adopció, esmentada en l'últim post del blog de Javier Romeu , en el que sembla ja una sèrie de posts enllaçats sobre aquesta circumstància. Pauline Boss desenvolupa la seva teoria … Continua la lectura de Me n’havia oblidat!

El 8 de març també és el dia de les mares acollidores

Coincidint amb el Dia Internacional de la Dona, reblogejo una de les meves entrades que vaig escriure amb motiu de la diada anterior, al constatar que, malhauradament, no ha perdut ni un gram de vigència.
Coincidiendo con el Día Internacional de la Mujer, reblogeo una de mis entradas anteriores que escribí con motivo de la anterior celebración, al constatar que, lamentablemente, no ha perdido ni un gramo de vigencia.

urgènciaidiagnòstic

(Versión en castellano a continuación)

H és un nen de quatre anys acollit en família. Cada nit la seva mare acollidora li llegeix el conte que ell ha triat de la seva petita col·lecció. Avui ha triat “La ventafocs”. La mare li explica que la ventafocs te una madrastra i unes germanastres que l’obliguen a fer ella sola totes les feines de la casa: retirar les cendres, portar llenya, encendre el foc, escombrar, cuinar, rentar els plats i la roba, ajudar a vestir-les i a pentinar-les……

-Com tu, mama….– ha observat H, interrompent la narració.

Este listo lo ha pillado! Ho ha captat! – ha pensat la mare mentre continuava, una mica incomoda, la lectura. Quan H s’adorm, la mare decideix que ha arribat el moment de demostrar que les feines de la casa han de ser compartides per tots els seus habitants en la mida de…

View original post 1.381 more words

Construyendo puentes levadizos (1) “Cada caso es diferente”

Les famílies acollidores coneixem molt bé la nostra pròpia experiència, però tenim un gran desconeixement dels acolliments duts a terme per la majoria de famílies físicament properes.

Per descomptat, les experiències de les famílies d’altres comunitats son, gairebé, extraterrestres, i més tenint en compte que la total Transferència de les Competències en matèria de Protecció de Menors fa que cada territori tingui o pugui tenir models diferents, que no deixem permeabilitzar, no fos cas que perdem la nostra «singularitat», millor o pitjor.

Penso, també, que una cosa es parlar sobre l’experiència, a peu dret o assegut en una taula, que està bé, molt bé, però una altra es el treball de introspecció que permet l’intimitat de l’escriptura, des de la solitud amb la teva pròpia idea del’acolliment i el seu aprofundiment.
Casualment, durant la celebració de la VIII Encuentro Estatal de Acogimiento Familiar, celebrat a Pamplona el passat mes d’octubre, els ponents de la Taula Rodona (Buenas Pràcticas en AcogimientoFamiliar a Futuro) van animar a les famílies a relatar per escrit les seves experiències, per, entre tots, anar dibuixant la realitat dels acolliments, tan diversa com diversos son els acollidors, i els acollits i les seves famílies.

Javier Romeu, participant d’aquesta taula rodona, ha prés la iniciativa des del seu blog : Diseñando pasados, Recordando futuros. https://disparefuturo.wordpress.com/.

Sense perjudici d’altres iniciatives, convido a les famílies acollidores seguidores d’aquest blog a participar-hi: escrivint els vostre relat, convidant a d’altres famílies a fer-ho… o, tant sols, llegint els relats que aniran apareixent i que jo em comprometo a donar-lis difusió a través del meu blog.
El primer relat correspon a una família acollidora de Castilla- León que explica la seva relació amb la família biològica en tres acolliments diferents.

En Javier Romeu ens vol dir, que em corregeixi si m’equivoco, que les bones pràctiques no sorgiran dels protocols, sinó de les experiències positives viscudes per tots els protagonistes.

Permeabilitzem la pell!

Diseñando pasados Recordando futuros

Pincha aquí si quieres saber de qué va esta serie. Los autores del texto figuran al final del mismo.

Puente I

puente 6

Mi mayor miedo en el primer acogimiento que realizamos, en 2012, era encontrarnos con la madre de la niña que venía a vivir con nosotros. Vivíamos a menos de cinco minutos e, inevitablemente antes o después, iba a ocurrir cruzarnos por la calle, en alguna tienda o en el parque.

Además estaba el tema del Punto de Encuentro que, en principio está pensando para que ambas familias no nos “crucemos” pero que, en la práctica, termina por ser imposible (este tema de los Puntos de Encuentro da para otro tema entero). Por no mencionar el hecho de que la abuela materna vivía enfrente del colegio, por lo que ella y la madre estaban allí todas las mañanas a las 8:50 hs, asomadas a la ventana a ver con…

View original post 1.627 more words