KORCZAK (1990), Andrzej Wajda.

Janus Korczak (Varsòvia, 1878- Treblinka, 1942)es el pseudònim de Henryķ Golszmidt, metge pediatra, escriptor i pedagog . Va deixar la medicina clínica per dedicar-se a la direcció de un orfenat a Varsòvia, La Llar dels Orfes (Dom Sierot). Autor de nombrosos articles i llibres, tenia un programa de pedagogia a la radio: Xerrades del Vell Doctor, amb el que va arribar a ser mot popular. En una de les seves al·locucions afirma que la infància es la seva passió, com per a d’altres pot ser el futbol o els cavalls.

La convivència amb els nens al orfenat, compartint tots els petits detalls de la seva vida, l’acosta al coneixement del infant que no es altre que el coneixement del esser humà, perquè tot el que defineix al adult es troba ja en els nens. Només que els nens estan sotmesos als adults i als valors que aquests ostenten.

La seva formació i experiència com a metge fa que la seva mirada sigui minuciosa, sistemàtica, científica. Els seus pensaments sobre la infància, que ell resumeix com el dret de l’infant a ser respectat, van inspirar la redacció de la Convenció Internacional sobre els Drets de l’Infant, aprovada per unanimitat com a Tractat Internacional de Drets Humans per la Assemblea General de les Nacions Unides l’any 1989 .

L’any 1990, el director de cinema Andrezj Wajda va dirigir la pel·lícula Korczack  que comento en aquesta entrada del meu blog.

La pel·lícula narra el període de la Polònia ocupada per els alemanys durant la Segona Guerra Mundial. Al gueto de Varsòvia van ser confinats els jueus, entre els que es trobaven els nens de l’orfenat que dirigia Korczack, «el vell doctor».

Fins i tot, sota aquelles condicions, d’una violència i precarietat cada vegada mes extremes, i per tal de procurar als orfes una atmosfera de normalitat, va intentar continuar aplicant la seva metodologia: la república dels nens , en la que els infants tenien un gran protagonisme en la organització interna del orfenat.

Finalment, quan va arribar la ordre de la seva deportació, Korczack es va negar a acceptar els salva-conductes que se li oferien a traves de les autoritats del Consell Jueu, a qui se’ls hi permetia salvaguardar la vida dels jueus “més valuosos” . Va decidir acompanyar als nens, enarborant una senyera verda, en el seu viatge cap al camp d’extermini de Treblinka, on van morir plegats l’agost de 1942.

En aquest enllaç trobareu el tràiler i una  ressenya de la pel.lícula:   http://www.culturalmenteincorrecto.com/2012/08/por-javier-mitchell-trailer-font.html

La podeu adquirir a:

https://www.filmaffinity.com/es/buymovie.php?movie_id=645822.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s